Escriure

Quin desastre! No sóc capaç de mantenir un bloc en condicions...a mi! que m'agrada tant escriure! Desde Nadal ni una sola entrada.
Ens aquests tres mesos la familia de Budapest ja han vingut de visita. Els hi va tot bé. I la gran noticia és que a Barcelona ha nevat. Neu!!! NEU!!! Amb majúscules!!! Molta i freda. A la ciutat no ha passat res, però a la zona de Girona hi ha hagut un desastre considerable amb molta gent sense llum ni aigua. Ara sembla que es comença a arreglar.
Jo segueixo el meu curs de l'Escola de l'Ateneu. Tot OK. Divendres passat vam quedar uns quants per conèixer-nos (com és on-line, ens llegim però no ens veiem) i conèixer també el profe. L'any vinent hi ha el curs de novel.la, a veure si tinc peles i m'hi puc apuntar. Una novel.la sona molt fort, fa por i tot. Però per què no?

Nadal

OOOOhhhhhhhhhh, m'acabo d'adonar de la quantitat de dies que feia que no escrivia!!!
Ui, això no pot ser, que quan vaig començar aquest bloc em vaig proposar tenir-lo més o menys actualitzat...m'he de posar les piles, com se sol dir.
Avui és Nadal. Quan era petita m'encantaven aquestes festes però ara em fan mandra, i una mica de tristor. Suposo que és pel pas del temps, tan evident any rere any. És un sentiment generalitzat entre amics i coneguts...
Poso una foto que m'he fet amb la Paula, que marxa dilluns amb tota la family cap a Hongria. Espero que els hi vagi molt bé.

Literatura

Aquesta setmana he començat el curs d'escriptura on-line de l'Escola de l'Ateneu Barcelonès. De moment tot correcte, tot i que m'he equivocat en algunes coses a l'hora de preparar els primers treballs (d'alguna manera s'havia de pagar la "novatada"). Dijous vinent tenim el primer xat conjunt amb el professor i això si que no se pas com anirà, amb tanta gent i tots volent escriure al mateix temps. No sé si deuen haver assajat abans, però pot ser un desgavell si no ens ho prenem amb calma i el moderador no s'hi posa amb ganes.
La literatura és molt important per a mi. Permet somiar, viure altres vides, imaginar, aprendre...m'ha acompanyat en els moments més durs i també en els més alegres. I m'agrada tot l'ambient que l'acompanya, tant físicament (m'encanten les llibreries i les biblioteques) com el que te de diàleg i de recerca. I l'olor que fan els llibres, tan els nous (mmmmmmm, a tinta...) com els antics (mmmmmmm, a pols...).
I ara que es parla de l'E-book jo crec que aniran de la mà, com ha passat amb la televisió i la ràdio. Espero!!!

En Sabatilles: Barça accessible

En Sabatilles: Barça accessible

Barça accessible

Avui m'he trobat un grup al Facebook que em sembla més que raonable. És sobre l'accessibilitat del FC Barcelona, que està sota mínims. Sembla mentida. Un Club tan gran i amb tantes peles, que no hagi acondicionat zones amb cara i ulls per a les cadires de rodes i d'altres persones amb diversitat funcional. Jo no he anat mai a veure un partit, però sí que vaig anar de visita l'any passat i ho vaig trobar prou complicat (massa) per ser un lloc on n'estic segura que deuen tenir molts socis i simpatitzants amb aquestes característiques (pura estadística).
Per exemple, em vaig trobar que no es podia baixar arran de gespa per fer-te una foto ambs els jugadors de cartró. Una parida? Bé, potser sí, però jo tinc el mateix dret que qualsevol altre de retratar-me al costat del Messi de pega.
O sigui que a veure si aquesta gran entitat es posa les piles i quan facin la rehabilitació, menys decoracions i més rampes.

La ràdio

La ràdio sempre m'ha agradat. Ja quan era petita un dels records més txulos que tinc és el de la meva mare fent la feina amb el transistor amunt i avall del pis del carrer Borrell, amb les veus (les d'aleshores en castellà, és clar) anant i venint.
Anys més tard va venir l'emissora de 27 Mhz a casa. Que divertit!!! M'ho passava bomba i encara conservo alguns amics i com no, moltes experiències. En casar-me vaig plegar l'antena i va començar una nova etapa, aquest cop de nou com a ràdio-oient.
Fa cinc anys que escolto Rac 1, una emissora bàsicament d'entreteniment, però del que molta gent anomenaria "de qualitat". Vaig començar amb l'Albert Om, després va venir el Xavi Bosch i ara el Jordi Basté. I després els Minoria. I ara els Oscars i els de la Segona Hora. M'ho fan passar bé, i van ser les úniques distraccions en temps foscos (molt foscos!!!) quan vaig estar malalta. Els llibres i la ràdio com a salvació. La literatura i la veu. La lletra i el so.

No hi ha un pam de net

Cada dia és més penós sentir les notícies on hi apareixen els nostres polítics, perque la sensació que t'emportes és que no hi ha un pam de net. Ara tenim el merder del Sr. Millet, lladre oficial de Catalunya, amb el Sr. Colom (ai,ai,ai, que em veig venir que sortiran molts altres assumptes semblants...), i aquesta cascada de missatgets que s'envien els polítics entre sí i que resulten patètics. Se'ls ha girat la tecnologia en contra!!!. ha,ha,ha, això sí que és graciós. Amb teleobjectius els periodistes han captat els SMS que s'envien entre ells (ètic? noho sé ben bé, però real sí). I resulta que despotriquen un contra els altres fins i tot dins del mateix partit. Patètic el Sr. Cirera aquest mati a les seves declaracions a RAC1. Patètics tots els polítics en general. Em pregunto si no es podria renovar el panorama...

Festes de la Mercè

Avui hem anat de Festa, de Festa Major. Hem vist els Gegants, el Bestiari de la Ciutat i els Castellers. A la Plaça Mercè molt bé, ha estat bona idea, perque ens hem pogut apropar, però el que és Sant Jaume és impossible, com cada any. Després dinaret amb el Mark i la Yenny i en arribar a casa (massa d'hora, és un dia per voltar pel carrer, però els meus ossos no perdonen) revisió de fotos i penjada al Facebook.
M'agraden les tradicions, i m'agrada que es respectin i es transmetin. Formen part de la cultura d'un poble, i són una riquesa que un cop perduda, difícilment es recupera. Per tant, celebrem el Dia dels Enamorats per Sant Jordi i no al febrer, i La Castanyada i no Halloween.
I m'agradaria que La Sardana reneixés, com ho han fet els Castellers i els Diables, però és clar, la joventut la troba nyonya, te poca adrenalina. No sé que es podria fer, però potser la Generalitat juntament amb les associacions, podrien iniciar una campanya per les escoles, per exemple.
En fi, només és una idea (si algun polític me la pren, que m'ho faci saber ;-)).

Emmy per a Michael Emerson

L'actor Michael Emerson ha guanyat aquesta passada matinada el seu segon Emmy, aquest cop per la sèrie "Lost" (ja l'havien nominat tres cops!!!). Per què m'agrada? Perque sap transmetre l'ambigüitat del seu personatge i perque te alguna cosa en la seva mirada miop...no li cal ser guapo, ni alt, ni jove, per demostrar el que és un bon actor. I com a persona, evidentment no el conec, però les seves entrevistes transmeten veracitat d'una persona culta, seriosa i amant de la seva professió i no de la faràndula perquè sí.
Em vaig fer "sòcia" del seu club de fans fa més d'un any i mig i practico l'anglès amb elles (dic "elles" perque tot són dones excepte un noi). Hi ha unes quantes frikis obsessionades amb ell i amb la sèrie, i d'altres (menys mal) més normals. És tot un món això dels fans. N'hi hauria per escriure una bona història...

Quina vergonya

Avui ha sortit al diari la "confessió" (obligada pels advocats suposo, com a estratègia per reduir condemna) del Sr. Millet sobre el tema del Palau de la Música. Quina vergonya. Anys i anys foten-se les peles a les butxaques i vivint a cos de rei.
Fa un temps ens van proposar col.laborar en una guia sobre turisme adaptat i vam acabar no acceptant perque no trobavem com declarar els diners que ens pagarien a Hisenda...i només eren 300.000 ptes!!!
Quan surten a la llum notícies d'aquest tipus, penses si no seràs idiota per ser una persona honrada. No ho sé, potser sí que després els remordiments no et deixen dormir, encara que a mi em sembla que el Sr Millet, sinó l'arriben a enxampar, hagués seguint dormint ben tranquil.
I la dona? I els fills? No se n'adonaven quan eren tots de vacances a Dubai?
UNA VERGONYA. Amb majúscules.

Diversitat funcional

Fa temps que m'interesso per tota la moguda de la diversitat funcional, un "nou" concepte on les discapacitats no es consideren defectes ni malalties. El món és divers, i el cos humà, també.
Hi ha un moviment de lluita perquè es reconeguin els nostres drets i es faci cumplir la Carta de les Nacions Unides.
L'eslògan és "res sobre nosaltres sense nosaltres". I es parla de l'assistent personal.
Si voleu saber-ne més podeu consultar aquest document (PDF) o aquest altre.
Ho porta el Fòrum per la Vida Independent i em dona la sensació que amb molta lluita (com sempre) potser anirem canviant la mentalitat de la societat i el més difícil encara, la dels polítics.

Retrobada al.lucinant

Avui m'ha passat una cosa al.lucinant. Quan era petita estava tan fotudeta, amb fractures constants, que no vaig poder anar a l'escola fins als 8 anys. Per poder seguir la formació adequada a l'edat que tenia, em van escolaritzar a casa amb una mestra amb la qual vaig fer pàrvuls, primer i segon d'EGB. Es deia Pili, era molt jove, tot just jo era la seva primera alumne, i no l'havia vist mai més, perque a partir del 76 jo ja em vaig incorporar al col.le i ella va marxar de mestra al País Valencià, d'on era.
Feia molt de temps que la buscava, ni jo ni la meva familia l'hem oblidada mai.Va ser ella qui em va ensenyar a llegir i escriure (amb el que m'agrada!!!), a llegir les hores del rellotge, a sumar i restar...
Recordo que quan feiem classe (a casa) fins i tot em posava una bata, com si fos l'escola. Un dia vam anar al zoo, i un altre a casa seva en Metro, que jo no havia vist mai. Jo era petita, però me'n recordo de moltes coses...
Per fi he retrobat la Pili gràcies a la xarxa. Encara fa de mestra, en una escola del seu poble, s'hi ha dedicat sempre. Va tenir 4 fills i estan a punt de fer-la àvia. Sentir la seva veu ha estat com recòrrer el túnel del temps...tants records!!! I tan antics!!! Fa una il.lusió tremenda, però també et fa sentir una mica iaia.
Ara que l'he retrobada, ja no la penso perdre.

En Sabatilles: A la ràdio

En Sabatilles: A la ràdio

A la ràdio

Primer post després d'uns dies de vacances a la Costa Brava. Quants dies sense escriure!!!
Avui m'han entrevistat al programa "Tot és possible" de RAC-1. Crec que de totes les entrevistes que ens han fet a un o a l'altre, aquesta ha estat la més llarga. La noia l'ha portada molt bé i passats els nervis inicials m'hi he trobat molt a gust. Total, 20 minuts de xerrada que espero que no hagin avorrit a ningú.
Si la voleu escoltar, aqui la teniu, però heu de tenir en compte que no començo a parlar fins al minut 24 aproximadament.

Malalties i hospitals

Aquesta setmana ha tocat anar d'hospitals. La meva mare ha estat fotudeta i s'ha passat tres dies al Clínic intentant esbrinar si tenia alguna cosa al cor que no acabés de funcionar. Li han fet de tot (DE TOT!!!), fins i tot un cateterisme, i ens hem quedat igual. Bé, igual, igual, no, perque la meva mare te el braç fet un mapa i ha perdut la gana. No m'extranya...
L'etapa en que vas veient que els pares es fan grans és durilla, tot i que diguin alló de "és llei de vida". Per molta llei que sigui, no deixes d'amoïnar-te igualment, perque tots volem per a aquells que estimem calma, tranquil.litat, i arribat el moment, un final el més plàcid possible.
A veure com evoluciona tot a partir d'ara i si recupera una mica la gana (i l'ànim).
Vinga mami, que tu pots!!!

Despoblació

Avui, remenant per la xarxa (com sempre) m'han cridat l'atenció una sèrie de blogs i webs sobre llocs abandonats. Aquest tipus d'espais sempre tenen un no sé què barreja de misteri i nostalgia, ens agraden i al mateix temps ens fan una mica de iu-iu (fins i tot m'he fet membre d'un grup del Carallibre que és sobre el patrimoni català que ja no existeix...)
http://www.pueblosabandonados.es
http://abandonalia.blogspot.com
http://casastristes.org
http://www.abandonat.com

Viure sense diners?

Acabo de trobar una web sobre com viure sense peles ( o amb les mínimes possibles).
És cert que trobo que gastem moltes vegades en coses inútils (bé, potser en el moment de la compra no ens ho sembla), i de vegades en capricis (aquest segons, què voleu que us digui, són necessaris de tant en tant). En qüestions d'oci, per exemple, hi ha moltíssimes propostes gratuïtes o molt barates, i que estan molt bé. No entenc com la gent per divertir-se i fer coses creatives creuen que han de gastar un munt de peles. També hi ha els típics que diuen que no s'assabenten de moltes activitats...com si fos gaire difícil comprar-se el diari, la única inversió qu s'ha de fer. O de vegades ni tan sols això, perque si et subscrius a diverses agendes per internet, ho reps gairebé tot i sense pagar ni un duro (bé, ni un euro).
Que no hi ha excusa!!!

Rutes per Catalunya

Avui gràcies a la Rosa Tomàs (Rossettaaaaa!!!) la nostra web ha sortit al programa de ràdio "Tot és possible". I l'han deixada molt bé!!! Que guai!!! A veure si a partir d'ara la donen més sovint.
Cada cop proliferen més les webs informatives, tot i que amb especificacions per a persones amb mobilitat reduïda, com la nostra, no n'hi ha gaires (i encara menys sense guanyar-hi ni un duro).
Avui, gràcies al grup del Facebook "Salvem els paisatges de Catalunya" he descobert una web molt bona. Es diu RutesCatalunya (o també Vegueries, tots dos noms porten al mateix lloc).
Tot i que d'entrada no tenen informació per a PMR, com a mínim he vist que en els allotjaments, al menys en alguns, sí que ho posen. Els he demanat intercanviar links, a veure què diuen.

Iniciativa curiosa

Avui he trobat una iniciativa d'alló més curiosa. És un grup de teatre anomenat El Tren del Misteri (que organitza un cap de setmana de misteri en una masia de turisme rural. Es veu que representen una obra tipus Àgatha Christie i després toca esbrinar qui és l'assassí.
Diferent és, sens dubte, però no sé fins a quin punt es "desvirtua" el que hauria de ser "l'autèntic esperit" del turisme rural (ja sabeu, les bestioles, l'hort, la tranquil.litat...).
Com a iniciativa està bé, sempre i quan sigui singular, i les cases de TR no comencin a convertir-se en parcs d'atraccions.

Embolics bloggeros

Provo de fer-me "amiga" d'alguns blogs que m'interessen i no me n'ensurto. A veure si n'aprenc.
Per altra banda, m'encanta picar el botó de "següent blog" i descobrir coses de gent que no conec de res. Serà veritat que tots tenim una part xafardera molt aguda? I sense càrrecs de consciència!!! Perquè qui posa dades en un blog, les posa perque li dona la gana. Perque algú ho xafardegi, en una paraula...
Mentres m'hi dedico veig un programa de la tele d'un tio que es dedica a donar classes de supervivència. Un boig. Havia estat militar o no sé què. Doncs la veritat, ja s'hi podia haver quedat, a l'exèrcit, perque dubto que hi hagi gaire gent que vagi pel món necessitant els seus consells sobre com sobreviure al desert o a la selva, menjant tot el dia cucs i rates crues i coses així. A sobre de boig, fastigós.
Aquesta nit tenim sortida fotogràfica nocturna, a veure què tal.