Literatura

Aquesta setmana he començat el curs d'escriptura on-line de l'Escola de l'Ateneu Barcelonès. De moment tot correcte, tot i que m'he equivocat en algunes coses a l'hora de preparar els primers treballs (d'alguna manera s'havia de pagar la "novatada"). Dijous vinent tenim el primer xat conjunt amb el professor i això si que no se pas com anirà, amb tanta gent i tots volent escriure al mateix temps. No sé si deuen haver assajat abans, però pot ser un desgavell si no ens ho prenem amb calma i el moderador no s'hi posa amb ganes.
La literatura és molt important per a mi. Permet somiar, viure altres vides, imaginar, aprendre...m'ha acompanyat en els moments més durs i també en els més alegres. I m'agrada tot l'ambient que l'acompanya, tant físicament (m'encanten les llibreries i les biblioteques) com el que te de diàleg i de recerca. I l'olor que fan els llibres, tan els nous (mmmmmmm, a tinta...) com els antics (mmmmmmm, a pols...).
I ara que es parla de l'E-book jo crec que aniran de la mà, com ha passat amb la televisió i la ràdio. Espero!!!

En Sabatilles: Barça accessible

En Sabatilles: Barça accessible

Barça accessible

Avui m'he trobat un grup al Facebook que em sembla més que raonable. És sobre l'accessibilitat del FC Barcelona, que està sota mínims. Sembla mentida. Un Club tan gran i amb tantes peles, que no hagi acondicionat zones amb cara i ulls per a les cadires de rodes i d'altres persones amb diversitat funcional. Jo no he anat mai a veure un partit, però sí que vaig anar de visita l'any passat i ho vaig trobar prou complicat (massa) per ser un lloc on n'estic segura que deuen tenir molts socis i simpatitzants amb aquestes característiques (pura estadística).
Per exemple, em vaig trobar que no es podia baixar arran de gespa per fer-te una foto ambs els jugadors de cartró. Una parida? Bé, potser sí, però jo tinc el mateix dret que qualsevol altre de retratar-me al costat del Messi de pega.
O sigui que a veure si aquesta gran entitat es posa les piles i quan facin la rehabilitació, menys decoracions i més rampes.

La ràdio

La ràdio sempre m'ha agradat. Ja quan era petita un dels records més txulos que tinc és el de la meva mare fent la feina amb el transistor amunt i avall del pis del carrer Borrell, amb les veus (les d'aleshores en castellà, és clar) anant i venint.
Anys més tard va venir l'emissora de 27 Mhz a casa. Que divertit!!! M'ho passava bomba i encara conservo alguns amics i com no, moltes experiències. En casar-me vaig plegar l'antena i va començar una nova etapa, aquest cop de nou com a ràdio-oient.
Fa cinc anys que escolto Rac 1, una emissora bàsicament d'entreteniment, però del que molta gent anomenaria "de qualitat". Vaig començar amb l'Albert Om, després va venir el Xavi Bosch i ara el Jordi Basté. I després els Minoria. I ara els Oscars i els de la Segona Hora. M'ho fan passar bé, i van ser les úniques distraccions en temps foscos (molt foscos!!!) quan vaig estar malalta. Els llibres i la ràdio com a salvació. La literatura i la veu. La lletra i el so.