divendres, 4 de setembre del 2009

Retrobada al.lucinant

Avui m'ha passat una cosa al.lucinant. Quan era petita estava tan fotudeta, amb fractures constants, que no vaig poder anar a l'escola fins als 8 anys. Per poder seguir la formació adequada a l'edat que tenia, em van escolaritzar a casa amb una mestra amb la qual vaig fer pàrvuls, primer i segon d'EGB. Es deia Pili, era molt jove, tot just jo era la seva primera alumne, i no l'havia vist mai més, perque a partir del 76 jo ja em vaig incorporar al col.le i ella va marxar de mestra al País Valencià, d'on era.
Feia molt de temps que la buscava, ni jo ni la meva familia l'hem oblidada mai.Va ser ella qui em va ensenyar a llegir i escriure (amb el que m'agrada!!!), a llegir les hores del rellotge, a sumar i restar...
Recordo que quan feiem classe (a casa) fins i tot em posava una bata, com si fos l'escola. Un dia vam anar al zoo, i un altre a casa seva en Metro, que jo no havia vist mai. Jo era petita, però me'n recordo de moltes coses...
Per fi he retrobat la Pili gràcies a la xarxa. Encara fa de mestra, en una escola del seu poble, s'hi ha dedicat sempre. Va tenir 4 fills i estan a punt de fer-la àvia. Sentir la seva veu ha estat com recòrrer el túnel del temps...tants records!!! I tan antics!!! Fa una il.lusió tremenda, però també et fa sentir una mica iaia.
Ara que l'he retrobada, ja no la penso perdre.