dilluns, 12 d’octubre de 2009

La ràdio

La ràdio sempre m'ha agradat. Ja quan era petita un dels records més txulos que tinc és el de la meva mare fent la feina amb el transistor amunt i avall del pis del carrer Borrell, amb les veus (les d'aleshores en castellà, és clar) anant i venint.
Anys més tard va venir l'emissora de 27 Mhz a casa. Que divertit!!! M'ho passava bomba i encara conservo alguns amics i com no, moltes experiències. En casar-me vaig plegar l'antena i va començar una nova etapa, aquest cop de nou com a ràdio-oient.
Fa cinc anys que escolto Rac 1, una emissora bàsicament d'entreteniment, però del que molta gent anomenaria "de qualitat". Vaig començar amb l'Albert Om, després va venir el Xavi Bosch i ara el Jordi Basté. I després els Minoria. I ara els Oscars i els de la Segona Hora. M'ho fan passar bé, i van ser les úniques distraccions en temps foscos (molt foscos!!!) quan vaig estar malalta. Els llibres i la ràdio com a salvació. La literatura i la veu. La lletra i el so.