A la ràdio

Primer post després d'uns dies de vacances a la Costa Brava. Quants dies sense escriure!!!
Avui m'han entrevistat al programa "Tot és possible" de RAC-1. Crec que de totes les entrevistes que ens han fet a un o a l'altre, aquesta ha estat la més llarga. La noia l'ha portada molt bé i passats els nervis inicials m'hi he trobat molt a gust. Total, 20 minuts de xerrada que espero que no hagin avorrit a ningú.
Si la voleu escoltar, aqui la teniu, però heu de tenir en compte que no començo a parlar fins al minut 24 aproximadament.

Malalties i hospitals

Aquesta setmana ha tocat anar d'hospitals. La meva mare ha estat fotudeta i s'ha passat tres dies al Clínic intentant esbrinar si tenia alguna cosa al cor que no acabés de funcionar. Li han fet de tot (DE TOT!!!), fins i tot un cateterisme, i ens hem quedat igual. Bé, igual, igual, no, perque la meva mare te el braç fet un mapa i ha perdut la gana. No m'extranya...
L'etapa en que vas veient que els pares es fan grans és durilla, tot i que diguin alló de "és llei de vida". Per molta llei que sigui, no deixes d'amoïnar-te igualment, perque tots volem per a aquells que estimem calma, tranquil.litat, i arribat el moment, un final el més plàcid possible.
A veure com evoluciona tot a partir d'ara i si recupera una mica la gana (i l'ànim).
Vinga mami, que tu pots!!!

Despoblació

Avui, remenant per la xarxa (com sempre) m'han cridat l'atenció una sèrie de blogs i webs sobre llocs abandonats. Aquest tipus d'espais sempre tenen un no sé què barreja de misteri i nostalgia, ens agraden i al mateix temps ens fan una mica de iu-iu (fins i tot m'he fet membre d'un grup del Carallibre que és sobre el patrimoni català que ja no existeix...)
http://www.pueblosabandonados.es
http://abandonalia.blogspot.com
http://casastristes.org
http://www.abandonat.com

Viure sense diners?

Acabo de trobar una web sobre com viure sense peles ( o amb les mínimes possibles).
És cert que trobo que gastem moltes vegades en coses inútils (bé, potser en el moment de la compra no ens ho sembla), i de vegades en capricis (aquest segons, què voleu que us digui, són necessaris de tant en tant). En qüestions d'oci, per exemple, hi ha moltíssimes propostes gratuïtes o molt barates, i que estan molt bé. No entenc com la gent per divertir-se i fer coses creatives creuen que han de gastar un munt de peles. També hi ha els típics que diuen que no s'assabenten de moltes activitats...com si fos gaire difícil comprar-se el diari, la única inversió qu s'ha de fer. O de vegades ni tan sols això, perque si et subscrius a diverses agendes per internet, ho reps gairebé tot i sense pagar ni un duro (bé, ni un euro).
Que no hi ha excusa!!!