La ràdio sempre m'ha agradat. Ja quan era petita un dels records més txulos que tinc és el de la meva mare fent la feina amb el transistor amunt i avall del pis del carrer Borrell, amb les veus (les d'aleshores en castellà, és clar) anant i venint.
Anys més tard va venir l'emissora de 27 Mhz a casa. Que divertit!!! M'ho passava bomba i encara conservo alguns amics i com no, moltes experiències. En casar-me vaig plegar l'antena i va començar una nova etapa, aquest cop de nou com a ràdio-oient.
Fa cinc anys que escolto Rac 1, una emissora bàsicament d'entreteniment, però del que molta gent anomenaria "de qualitat". Vaig començar amb l'Albert Om, després va venir el Xavi Bosch i ara el Jordi Basté. I després els Minoria. I ara els Oscars i els de la Segona Hora. M'ho fan passar bé, i van ser les úniques distraccions en temps foscos (molt foscos!!!) quan vaig estar malalta. Els llibres i la ràdio com a salvació. La literatura i la veu. La lletra i el so.
¡¡¡Nos vemos pronto!!!!
Fa 14 anys
